Família Asensi-Linares: “Un equip fantàstic!”

 En Tonet és un dels alumnes més nous a l’escola. Els seus pares, en Jaume i la Vicki, van haver d’esperar bastant fins a trobar una plaça lliure que els hi obrís les portes de l’Auró. Ara, ja respiren més tranquils i ens expliquen la seva experiència i les seves primeres impressions. Arquitectes de professió, en Jaume i la Vicki valoren especialment els espais i instal·lacions de l’escola.

 En Tonet és un dels alumnes més nous de l’escola, doncs s’hi va incorporar fa un parell de mesos… com ha anat l’adaptació quan el curs estava ja tan avançat?

Per sort, molt bé. La rebuda que hem tingut tots, també nosaltres com a pares, ha estat fantàstica. Tot l’equip del centre que ens va rebre (direcció, secretaria, equip de menjador, mestres de P3 i, sobretot, la seva mestra Maribel) ens va ajudar a conèixer les dinàmiques del curs i a plantejar be l’adaptació d’en Tonet. Ja a la classe tot el grup l’esperava i el va rebre amb molta alegria; i ell ho va percebre.  D’altra banda, el fet de ser força extravertit i de conèixer a dos nens de P3 el va ajudar a trobar-se bé des del primer dia. Cal dir que aquest canvi, però, l’ha trasbalsat una mica. És un nen petit i afectar la seva rutina ha tingut conseqüències als seus hàbits… Però ara ja ho té superat!

 Per què veu fer el canvi d’escola?

 Perquè des de que vem fer les visites a les jornades de portes obertes de les escoles que ens podien interessar l’Auró era l’opció on pensàvem que els nostres fills podien estar millor: pel seu projecte educatiu, per les instal·lacions i per la seva situació, al barri on vivim.

 Un cop el nen ja adaptat als Llorers, veu tenir dubtes sobre la vostre decisió de moure’l a l’ Auró si sorgia l’ oportunitat?

 No, la decisió estava presa. Pensàvem esgotar totes les possibilitats fins que l’Aitana (la germana petita de Tonet) entrés a P3 el curs 2011-2012. Si arribat aquest moment no havíem tingut “sort”, ho hauríem deixat córrer.

 Quins aspectes de l’Auró són els que més us interessaven?

 Ens va agradar molt la dinàmica de parvulari: les seves aules, l’espai de corredor convertit espontàniament en espai de jocs, com estava tot guarnit en relació als projectes que s’havien treballat al llarg del curs… Ens interessa força la importància que el centre li dedica a les arts plàstiques i a les activitats extraescolars (visites, espectacles, colònies) . Entenem que els objectius docents són correctes i adequats com correspon a un centre públic com aquest. El dia de les portes obertes ens van causar molt bona impressió les explicacions que feien els alumnes més grans; això ens sembla indicador d’una bona educació infanti i primària. Per la nostra formació arquitectònica vèiem que, en el marc de les noves escoles de l’ Eixample,  aquesta n’ era un bon exemple:  té un bon vestíbul principal (es veu el pati al fons), les aules estan assolellades i no donen al carrer, etc.

Quan veu fer la preinscripció teníeu molt clara la vostra decisió… com veu rebre la notícia que en Tonet es quedava fora de l’escola?

Va ser una mica “drama”. No vem entrar a l’Auró però tampoc a la segona opció, que era l’ Escola Dolors Montsardà de Sarrià. Durant el període (etern) en què els que no tenen sort han d’esperar per saber on decideix ubicar-los el Consorci d’Educació de Barcelona, nosaltres vem informar-nos (llistes d’espera, canvis al llarg del curs, etc). Un cop ens van assignar els Llorers, vem respirar més tranquils perquè era la tercera opció. El seu equip docent i la dinàmica ens havien agradat a la visita del centre, però l’estat de  les instal·lacions i les obres pendents ens feien patir…

Ara que en Tonet ja és a l’escola, què en penseu? Quines són les vostres primeres impressions?

 Ara ja estem descansats, hem aconseguit el nostre objectiu, al final hem tingut “sort”. Ell està molt content i nosaltres també. L’equip és fantàstic, la dinàmica també, ell s’hi troba bé amb els seus companys, en fi…fantàstic!

 Alguna decepció?

El moment de deixar i recollir als nens, degut a les reduïdes dimensions de l’espai d’accés a les aules de P3, és una mica caòtic. Però, les mestres ho saben compensar molt bé i el fet de poder entrar a l’aula, acompanyar al teu fill si ell ho reclama, de forma pausada i natural, és d’agrair…

Quins penseu que ha de ser el paper dels pares a l’escola dels seus fills?

 Els pares hem d’implicar-nos tant com sigui possible amb l’escola. Col·laborar des de l’AMPA i des del grup del curs corresponent amb l’objectiu d’aconseguir una escola millor és important.

 Hi ha un “perfil Auró”?

 Potser podria semblar-ho en primera instància… Però després t’adones que no, que és una escola diversa i això és important, és la única via per a que totes les famílies ens hi trobem a gust. 

Família Lehr- Gómez: “Un lloc agradable per a pares i fills”

 

En Heiner – informàtic alemany – i la Sara – professora d’ anglès catalana – són els pares de la Joana i aquest és el seu primer any a l’escola. De moment, estan satisfets de la seva decisió i valoren especialment el compromís i dedicació dels mestres per aconseguir que els nens visquin el seu procés educatiu com un joc divertit i engrescador. A la Joana li seguirà les passes el seu germà petit, en Quim, que té un any i mig.

Perquè veu apostar per l’Auró com a escola per a la Joana?

Per a nosaltres era important que l’escola fos pública, laica i del barri. A les aules dels més petits semblava que podien aprendre a través del joc i el component artístic que es respira per tota l’escola ens va acabar de convèncer. Vam fer un berenar amb dues famílies més i vàrem decidir tots junts apostar fort per l’Auró.

Ara que estem en època de preinscripcions, expliqueu com us veu assabentar que us havia tocat l’escola i com veu reaccionar?

Vam venir a mirar-ho a la porta de l’escola. Va ser un moment de nervis i trucades als altres pares que també havien escollit l’Auró amb nosaltres… no tots estaven contents.

Teníeu punts addicionals que us garantien l’accés directe o va ser simplement sort?

Teníem punts extra per ser família nombrosa. (Nils –18 anys – Joana – 3 anys – Quim – 1,5 any- ). Això donava molta tranquil·litat….

Ara ja portem uns quants mesos de rodatge, quin balanç feu de l’escola?

Estem molt contents i la Joana també. Ens sorprenem cada cop amb la molt bona feina que fan els mestres i la dedicació que això implica per part seva. El que és molt significatiu és que la Joana gaudeix molt a l’escola i explica de bon grat tot el que va descobrint de la mà dels mestres.

Necessitem crítiques constructives. Segons els vostre parer, quins són els principals punts febles de l’Auró i com es podrien millorar?

Uff!! Som primerencs amb el tema educació infantil i encara no tenim una visió global de l’Auró. L’entrada a l’escola dels petits es podria millorar i el pati podria ser més gran o més verd.

Quin creieu que ha de ser el grau de compromís dels pares amb l’ escola dels seus fills?

El punt de partida seria comprometre’s amb l’educació dels fills i, a partir d’aquí, si tens la possibilitat i la força per implicar-te més, és enriquidor participar. Ajudar a créixer l’escola i veure que les coses no són tan fàcils…

Com ha estat l’adaptació de la Joana a l’escola? I la vostra?

Potser ens ha costat una mica més a nosaltres que no pas a la Joana. Sort que ella ens ha ajudat!. La Joana hi ha anat molt contenta des del principi. Nosaltres al principi pensàvem que, si a la tarda estava cansada, no calia que hi anés perquè eren massa hores. Però ella, amb uns badalls enormes després de la migdiada deia que sí, que sí, que a la tarda volia tornar a l’escola.

En poques paraules, podeu fer una radiografia de l’Auró? Com definiríeu l’escola?

És una escola local amb una projecció exterior important i una aposta forta per l’expressió plàstica. Un lloc agradable pels pares i els nens i amb un alumnat divers.

/////////////////////////

Familia Chena-Amaya

L’ Encarna i el Tomás són pares nous a l’ Auró. La seva única filla, la Sandra, ha començat P3 aquest any i, de moment, la seva experiència és molt positiva. L’Encarna i el Tomás, que fa només un parell d’anys es van instal·lar a Barcelona procedents de Madrid, se senten identificats amb l’escola per la seva diversitat, solidaritat i pluralitat.

L’ Auró era la primera opció per la Sandra? Per què veu apostar per l’escola?

Sí, era la primera opció. En primer lloc, la varem triar perquè volíem una escola pública i laica. Partint d’això, ens varem deixar endur per algunes opinions favorables i per la nostra percepció el dia de portes obertes. És una escola que ens va donar “bon rotllo”.

Com veu reaccionar quan veu saber que us tocava l’ Auró?

“Ostres, quina sort!” Estàvem contents perquè era la nostra primera opció i, a més, la teníem a prop de casa. De seguida li vam ensenyar l’escola a la Sandra.

Quina va ser la vostre primera impressió després de la reunió de pares del setembre? Va satisfer les vostres expectatives?

Sí, fins i tot va millorar les expectatives perquè va ser una reunió molt més propera i informal que la de portes obertes. Ens vam endur molt bona impressió, pensant que la nostra filla estaria en bones mans i imaginant què bé s’ho passaria. Això sí, ens vam sentir una mica confosos, perquè, com som de Madrid, encara ens costa entendre una mica el català.

Com definiríeu l’Auró?

La nostra impressió és d’una gran vocació i dedicació per part de tot el personal, docent i no docent. S’intueix una bona coordinació i molta experiència. També diríem que és una escola molt ben adaptada a la realitat actual, que fomenta valors tan necessaris com la integració, la solidaritat, el civisme, el respecte al medi ambient, etc.

Què us ha agradat més de l’escola fins ara i què us ha decebut?

Una de les coses que més ens ha agradat és la qualitat del grup humà, tant dels professionals com dels nens i les seves famílies. També pensem que els objectius estan molt ben treballats i planificats. Potser ens agradaria més interacció entre professors i pares, tot i que no diríem que estem decebuts al respecte.

Com ha anat l’adaptació de la Sandra?

Al principi massa bé. Hi anava molt il·lusionada. Però després es va passar dues setmanes més trista i es quedava a l’escola plorant. Deia, sobretot, que no volia anar a menjador. Això sí, des de la tercera setmana que hi va súper contenta i s’ho menja tot.

Una mirada fresca sempre és bona per aportar noves idees. Què penseu que es pot millorar?

Potser seria millorable l’espai per accedir a P3. Es podria fer més còmode per a pares i fills.

Què us suggereix el terme AMPA?

El terme per si sol, res. Sabem que és l’associació de mares i pares de l’escola. És una part essencial per al bon funcionament de l’educació dels nostres fills, ja que els pares hem de ésser els primers implicats.

Penseu que existeix un perfil de famílies de l’ Auró? Us hi sentiu identificats?

Sobretot destacaríem la diversitat en procedència, cultura, idioma, etc, la qual cosa és molt enriquidora tant pels nens com pels pares. Nosaltres, per exemple, només fa dos anys que som a Barcelona i som veïns recents del barri, per la qual cosa ens identifiquem amb la diversitat.

[ + L’Entrevista: Abans de les 9 ]