Famí­lia Garcí­a-Fargas

http://vimeo.com/moogaloop.swf?clip_id=4872441&server=vimeo.com&show_title=0&show_byline=0&show_portrait=0&color=00ADEF&fullscreen=1
Famí­lia Garcí­a-Fargas

La darrera entrevista del curs està dedicada a una família que abandona el niu de l’Auró i que ha deixat una empremta important a l’escola. Participació, entusiasme i compromís han estat els trets característics del Tonio i l’Ana, que van conèixer l’escola de la mà del seu fill Eloi (ara fa 2on d’ESO) i, onze anys i moltes aventures després, s’hi acomiaden seguint les passes de la seva filla Amàlia (6è). En les següents línies, els García-Fargas comparteixen amb nosaltres, entre bromes i rialles, les seves rutines domèstiques i els seus records d’una escola on s’hi han trobat com a casa.

“L’Auró ens ha fet millors persones”

Amb dos fills tan grans, suposo que ara teniu molt fàcil la logística matutina…

Ana: No et pensis, jo ara m’haig de llevar abans per fer el dinar. L’Eloi va a l’institut i tornar a dinar a casa. A més, el Tonio ja no fa la reducció de jornada i també s’ha de llevar molt abans. Això sí, nosaltres marxem i l’Eloi i l’Amàlia ja s’ho fan tot sols.

Eloi: Jo em llevo amb el despertador i normalment em quedo uns 10 minuts al llit fent el mandrós. M’agrada anar al meu ritme i normalment em sobren uns 15 minuts abans d’anar a l’institut per posar-me a l’ordinador o llegir el diari…

Amàlia: Jo també em poso el despertador però de vegades m’han de llevar. M’hi entretinc una mica triant la roba. Des de l’any passat, vaig sola a l’escola, amb unes amigues.

Uns nois amb molta independència…. Costa de pair?

Ana: No, perquè ha estat tot molt progressiu. Primer hi havia una mare que acompanyava una estona a les nenes, fins que poc a poc van començar a anar-hi soles. A més, al matí ve la dona de fer feines i fa una ullada.
Tonio: Ens hem comprat uns mòbils d’aquests familiars i estem en contacte. L’Amàlia sempre em truca abans de marxa i em fa cinc cèntims.

Quin és el pitjor moment dels matins?

Eloi i Amàlia: Despertar-se!!!

I el millor?

Eloi: Quan agafo la bici i marxo embalat cap a l’institut.
Amàlia: El moment de triar la roba.

Quan éreu petits, recordeu alguna frase o paraula dels vostres pares que us posés especialment nerviosos als matins?

Eloi: Sí, em molestava que en llevar-me el meu pare digués “Capitán, capitán, el barco se hunde”.

Ja s’acaba el curs i podem ser sincers. Alguna vegada us heu “posats malalts” per evitar anar a l’escola?

Eloi: Jo només una vegada quan era petit, però no recordo per què vaig dir que em trobava malament.
Amàlia: Jo també una vegada tenia una classe d’expressió oral i em feia vergonya. Vaig dir que estava malalta però em sembla que al final vaig anar-hi igualment perquè els meus pares em van obligar.

Hi ha alguna rutina que encara necessiti un recordatori especial?

Ana: La dutxa, en el cas masculí, i rentar-se les dents (els fills protesten i miren la mare amb cara de pocs amics)

Amàlia, aviat deixaràs l’Auró per anar a l’institut. Com et sents davant aquest canvi?

Amàlia: Depèn, l’institut fa una mica de respecte (Eloi: té sort perquè jo ja li he explicat moltes coses). A més, em separaré d’una de les meves millors amigues.

Quins són els millors i pitjors records que us endureu de l’escola?

Amàlia: El millor, les colònies.
Tonio: El millor record són els matins de P-3, quan ens passàvem un quart d’hora a la classe ajudant els nens i xerrant amb la mestra.
Ana: Potser els pitjors moments els vaig viure com a presidenta de l’AMPA, quan vaig voler deixar el càrrec i vaig veure que no hi havia relleu.

Com us acomiadaríeu de l’Auró?

Ana: Ens ha fet millors persones. Ha sigut una època molt participativa, com quan érem més joves. A més, hem fet molt bons amics. Ara el nostre cercle d’amics està relacionat amb l’escola. Ho trobarem a faltar.

Tonio: Jo no m’acomiado perquè penso continuar jugant a bàsquet a l’Auró cada dilluns!!!

(Família García-Fargas)

[ + Abans de les 9, Planes-Batllori ]

/////////////////////////

“Tenim rètols penjats per tota la casa”

Són els Planas, probablement la família més famosa de l’Auró. Com s’organitzen els Planas als matins? És un interrogant que molts ens fem i que avui la Mar i el Marc ens intenten resoldre. Amb una barreja de programació i una dosi inevitable d’improvisació, els pares de l´Ona (1er ESO), el Nil (5è), el Max (3er), el Jan (1er) i el Yonas (P5) superen amb èxit el repte matutí.

Cinc nens….un petit exèrcit. Com us organitzeu per poder sortir de casa cada matí?

Com cada matí seguim la mateixa rutina, els nens ja saben què han de fer, tot i que cal recordar-los-ho moltes vegades. Suposo que el concepte de pressa no el tenen incorporat en el seu vocabulari i nosaltres anem sempre amb el temps massa just.

Quin és el punt feble de la família als matins?

El que els costa més és llevar-se i començar-se a vestir; quan ja estan vestits, ja va tot molt més rodat.

Teniu algun sistema de comunicació casolà? Megàfons, rètols…?

Tenim rètols que els recorden el que han de fer penjats per tota la casa. Al final però s’acostumen a veure’ls, no els hi fan cap cas i els has de recordar les coses igualment. Això si, abans de marxar de casa hi ha un rètol, que es barallen per poder llegir, on diu tot el han de pensar a emportar-se, coses com l’esmorzar, la bossa d’esports, els deures…o coses que han hagut de fer com rentar-se les dents, fer el llit…

Als exèrcits també hi ha motins. En teniu molts, de motins, a casa?

No gaires, estan massa adormits i van amb el temps massa just per amotinar-se; intentem que els generals manin més que els soldats.

Quina paraula se sent més a casa als matins?

VAAAAA!! També se sent molt: lleveu-vos, renteu-vos les dents, agafeu l’ esmorzar …

Suposo que la memòria familiar està farcida d’anècdotes matutines, sobretot quan els nens eren més petits. Quina destacaríeu?

No tenim anècdotes massa espectaculars, al matí no hi a temps ni per això; més aviat són petites coses com que algun nen surti de casa amb la cara bruta, amb la roba o les sabates al revés, sense calçotets….Moltes vegades no t’adones fins que a la tarda els vas a buscar.

Crisi! El Marc és de viatge i la Mar treballa a primera hora. Què feu?

Hem fet servir totes les possibilitats: buscar un cangur, si ha de venir la senyora que neteja a casa que arribi una estona abans i els acompanyi. També hi ha la possibilitat que l’Ona o jo els acompanyem més d’hora a casa uns amics que viuen a prop de l’escola i fins i tot va haver-hi uns dies que un paleta (que coneixem força bé) que estava fent-nos unes feines a casa va portar els nens a l’escola.

Quin propòsit us feu cada matí i mai no compliu?

No haver-los d’anar al darrera perquè ho facin tot. Sabem que és impossible que tinguin iniciativa i empenta suficient perquè al matí ho facin tot sense que se’ls digui res, però hi ha coses tan bàsiques com rentar-se les dents després d’esmorzar, que penso que no caldria recordar dia si i dia també.

Quina sensació teniu quan deixeu tots els nens a l’escola?

Pot semblar que és un gran descans, però en general acaba sent tan mecànic que no t’ adones i ja ets a la feina.

(Família Planas-Batllori)

http://vimeo.com/moogaloop.swf?clip_id=3674069&server=vimeo.com&show_title=1&show_byline=0&show_portrait=0&color=ecf000&fullscreen=1

“A la una, a les dues i a les….”

El Roger (1er), el Joan (P4) i l’Oriol (Bressol) són els fills de la Núria i el Manel. Però, entre les 8 i les 9h, el Manel és sol davant el perill. Una hora molt intensa amb un únic objectiu: arribar a l’escola sencers i puntuals.

Com i quan es comencen a obrir els primers ulls a casa teva? Qui toca diana primer?

A casa es fan tres torns. Primer s’aixeca la Núria (la treballadora de la casa), a les 6.20!!!, després jo a les 7.45 i finalment els petits de la casa que s’aixequen entre les 8 i les 8.15.

El primer que reps dels nens és un petó o una mala cara?

Tres nens, tres despertars!. En Roger, mandrós però de bon humor; en Joan amb menys mandra però també content. I l’Oriol, és una incògnita diària, un dia alegre i dos amb crits i plors…

Com t’ho fas tot sol amb tres nens per aconseguir sortir de casa?

El dia abans intentem deixar la roba preparada. Pel que fa a l’esmorzar de casa i el berenar, si toca entrepà, el deixa preparat la Núria abans de marxar; quan toquen cereals, és relativament fàcil preparar-ho. Mentre esmorzen, preparo l’esmorzar de l’escola i les motxilles. Després de molt insistir, quan els “grans” es canvien, jo vesteixo al petit. Finalment a les 8.55 hauríem d’estar tots a punt.

Quin és el moment més crític del matí?

En general els últims deu minuts, quan l’Oriol ja està vestit i t’adones que els altres dos estan encara en pijama i jugant, o amb una mica de sort en calçotets i mitjons.

Esmorzars, motxilles a punt, notes pels mestres, bufandes i complements varis… quin és el teu punt feble? Sols descuidar-te alguna d’aquestes coses?

Hi ha varis punts febles, si no hem deixat la roba preparada el dia abans, tranquil·lament el Roger pot sortir amb els pantalons del Joan i viceversa. Això sí, l’Oriol sempre surt amb la seva roba. Tema notes hauria de millorar, ja que si no les fa la Núria a vegades no arriben a l’escola.

Quina és la paraula que més sents o repeteixes durant el matí?

Per part meva és “contaré a tres: a la una, a les dues i a les…”; i per part dels nens “vaaaaaleee”.

Quin és el vostre itinerari habitual? A quina distància real vius de l’escola i quan trigues a fer-la?

Per sort vivim molt a prop, això ens permet sortir quan falten cinc o menys minuts per les 9, tot i que de vegades, confiats, també arribem tard. Un cop el Roger i el Joan ja són a l’Auró, acompanyo l’Oriol a l’Escola Bressol i …a treballar!

Normalment arribes a l’Auró amb temps per xerrar amb altres pares o traient la llengua?

Sempre a l’últim minut, moltes vegades a la pròrroga i alguna vegada als “penaltis”.

Quin propòsit et fas cada matí i mai no compleixes?

Aixecar-me una mica més aviat per poder anar més tranquils.

Quina sensació tens quan arribes a la feina?

Núria: Just quan arribo a la feina s’ estant aixecant i penso: “com m’agradaria estar a casa en aquests moments”… Manel: Ara puc descansar…

(Família Bonet-Segalés)

[ + Abans de les 9, família Margallo-Garcia ]

/////////////////////////

“Sempre guanyen els mateixos”

L’Emilio i la Glòria tenen tres nens. El més gran, el Mario, fa P4 a l’Auró. La Inés, que aviat farà 2 anys, va a la llar d’infants. I la benjamina, la Lucia, només té dos mesos. L’Emilio ha de fer una veritable cursa cada matí per deixar els nens a escola. Aquí ens ho explica.

Qui és el primer que es lleva a casa? Despertador electrònic o humà?

El fet de tenir tres nens a casa d’edats compreses entre el 4 anys i els 2 mesos dóna una riquesa increïble de despertadors humans. Cada dia és diferent, tot i que les nenes petites són en general les que toquen diana abans.

Els vostres fills són dels que mosseguen quan es desperten o dels que fan petons?

Al Mario li costa més aixecar-se i de vegades ho fa creuat, tot i que en general no li costa repartir petons. La Inés es lleva més d’hora i fins que no pren el seu biberó de llet amb cereals no deixa de donar la murga. Però la veritat és que ho fa amb molt d’afecte amb els pares i els seus germans.

Quina rutina seguiu per poder sortir de casa? Hi ha rutina o cada dia improviseu una nova fórmula?

Intentem planificar-ho tot la nit anterior, de forma que els esmorzars estiguin gairebé preparats i pendents només d’escalfar la llet. El mateix fem amb la roba que cada nen s’ha de posar, però al final sempre hi ha una petita revolució i sempre guanyen els mateixos.

Quin és el moment més complicat? Despertar els nens, esmorzar, vestir-se, posar-se les sabates…?

El moment més complicat sempre arriba a l’hora de sortir de casa. Quan ja tens la porta de l’ascensor oberta, curiosament t’adones que sempre hi ha un nen que a més de no haver-se rentat la cara li falta acabar-se l’esmorzar, un altre que vol emportar-se totes les joguines a la llar d’infants i la més petita que demana pit. Crisi total…

Com aconsegueixes dutxar-te, afaitar-te o vestir-te?

Donat que per raons estrictes d’higiene no és viable renunciar a una bona dutxa i a afaitar-me, només hi ha dues formes de poder fer-ho amb temps: fer-ho la nit anterior (quina son!) o matinar més que els nens intentant no fer cap soroll per que no es despertin (quina son!).

Quina és la paraula que més sents o més dius durant el matí?

Vingaaaaaa!!!!

Quantes parades feu pel carrer abans d’arribar a l’escola?

Quan sortim de casa pels matins, primer anem a l’escola bressol a deixar la Inés i després porto el Mario a l’Auró. Pel que fa al primer trajecte em plau dir que tinc el rècord del barri en anar corrent com un temerari amb els dos nens en cotxet sense aturar-nos i gairebé sense atropellar ningú. Pel que fa a la segona part del trajecte, com ja hem deixat el cotxet i anem a peu, ens permetem més distraccions per xerrar una mica.

Normalment arribes a l’Auró tranquil i amb temps per parlar una mica a la porta de l’escola o arribes traient la llengua i arrossegant el nen?

Fa poc em vaig adonar que a l’Auró hi havia més nens que els pocs que cada dia acostumo a veure quan arribo més tard de les 9. Crec que hauríem de formar un club after hours doncs sempre som els mateixos (tranquils, no donaré noms…). De vegades donem la sorpresa i arribem els primers, però és només per despistar perquè l’endemà tornem a començar.

Quina sensació tens quan arribes a la feina?

La primera sensació és “d’avui no passa que em fan fora per arribar una altra vegada tard”. La segona és “uff, ara comença un altre dia” i la tercera és “ a veure si avui surto més d’hora i quan arribo a casa encara estan desperts”.

(família Margallo-Garcia)